Activitats

Tecnologies quotidianes - Paleolític Superior


La vida quotidiana dels grups caçadors-recol · lectors del P aleolítico exigia la fabricació d'útils que servissin per millorar les seves estratègies de supervivència. Aquests útils serien fabricats sobre diferents matèries de les que només han arribat fins als nostres dies les roques i els ossos.Entre les roques, les més utilitzades per a la fabricació d'eines van ser el sílex, la quarsita i la calcària. Amb elles es van fabricar armes per caçar com les puntes de fletxa de sílex o les puntes d'os; útils per ranurar, com els burins, que servien per fabricar els objectes d'os, banya o fusta; raspadors per preparar les pells dels animals i convertir-les en abric o recipients; resquills de sílex que tallen com ganivets, agulles de cosir d'os, arpons per a la pesca o penjolls d'adorn personal.

Per obtenir útils de sílex s'utilitza la talla per percussió. Es colpeja el nucli de roca amb un percussor, que pot ser una pedra, un tros de fusta o un fragment de banya de cérvol, i cada un dels fragments que s'obté es retoca o no en funció del útil que es vulgui obtenir. Hi ha altres tècniques com la talla per pressió per obtenir làmines estretes i fines. Encara que en la majoria de les representacions apareixen sempre homes tallant, és impossible determinar qui ho feia.

Segurament es van utilitzar altres recursos com la fusta, les fibres vegetals o la pròpia pell dels animals, però aquests materials no s'han conservat fins al present. Les tecnologies realitzades amb matèries orgàniques tenen difícil conservació en el registre arqueològic paleolític. Tot i així la costura, la cistelleria, el teixit i el trenat amb fibres vegetals o tires de pell estan documentats gràcies a algunes troballes. Les agulles d'os es documenten des de fa més de 30.000 anys, i són habituals en els jaciments prehistòrics des de fa 20.000 anys, coincidint amb l'augment del fred i la complexitat de les vestimentes. Es feien servir llavors i ara per cosir vestits, botigues i bosses de pell. Estudis recents sobre aquests instruments proposen diferents tipus de teixits en funció de la morfologia de les agulles. Així les agulles més gruixudes i de punta triangular, haurien servit per cosir matèries dures (pell), d'altres, les més fines i de peu d'ametlla, per cosir materials tous (fibres vegetals) i fins i tot les agulles amb doble forat podrien haver servit per cosir algun tipus de teixit decoratiu amb doble fil. No s'ha trobat cap resta de teixit paleolític. No obstant això, hi ha evidències indirectes del treball amb fibres vegetals: es tracta d'empremtes en negatiu i restes fossilitzades de cordes o sogues i xarxes trenades i nuades. A més, algunes de les més famoses figures femenines paleolítiques llueixen peces i gorres que clarament representen teixits vegetals cosits.

Talla de sílex y hueso - Paleolitico superior

Talla de sílex y hueso - Paleolitico superior


  • F0000000698_paleo_tecnologia1.jpg
  • F0000000859_mujeres_usando_propulsor_en_la_caza._ilustracion_de_esperanza_martin_e_inaki_dieguez.jpg

Les dones en...

Objectes

Restes arqueològiques

INTERDISCIPLINARY APPROACHES TO GENDER ARCHAEOLOGY - Universitat de Tübingen (Alemanya)

La Xarxa Pastwomen coorganitza el Seminari internacional "Aproximacions interdisciplinars a l'arqueologia de gènere" a la Universitat de Tübingen.

4-10 de juliol de 2022

Més informació